“Educar és preparar per a la llibertat”

Bon dia! Aquesta setmana ha sigut molt curta però intensa, el 9 d’octubre va ser la festa de la Comunitat Valenciana, i el 12 d’octubre la festa Nacional d’Espanya, aleshores vàrem decidir fer pont ! 😜

Cal parlar del que hem estat fent aquesta setmana a la classe de Didàctica General, que va ser molt entretinguda.

Carles ens va dir que farien el que s’anomena Teoria «Phillip 66» , que consistia en parlar durant 6 minuts en grups de 6 persones. El tema a tractar va ser «Quins continguts haurien de tindre els xiquets i xiquetes en l’etapa obligatòria de l’escola?».

Aleshores vam arribar a la conclusió de que els xiquets i xiquetes deurien saber llegir i escriure correctament, saber expressar-se tant oralment com per escrit, aprendre uns valors (com el respecte, la solidaritat, l’empatia...) i la cultura de la societat.

A més haurien de saber unes matemàtiques bàsiques (sumar, restar, multiplicar i dividir).

És important promoure la participació entre els companys i companyes mitjançant jocs, pel fi de desenvolupar la pròpia llengua o una altra com és l'anglès; i també, per potenciar l’autonomia i creativitat del xiquet o xiqueta.

Per això, es deuen fer classes més dinàmiques i pràctiques, fer excursions. I molt important és conèixer els interessos dels alumnes per enfocar l’ensenyament d’una manera o altra.

Per últim finalitzarem la classe comentant el text «Saber para vivir» de Nieves Blanco.

Segons l’autora l’educació i la cultura mai poden anar per camins separats. L’escola té la tasca de transmetre la cultura de la societat, perquè l’educació és un dret humà bàsic que ha de garantir l’accés de tots els ciutadans a la cultura.

Blanco fa una distinció entre coneixement i saber. Diu que el primer ha de ser objectiu i universal, mentre que el segon correspon a l’experiència, és a dir, saber aplicar els coneixements a la pràctica. Per tant, el coneixement es por transmetre però el saber no, ja que les experiències són úniques.

Una frase que ens ha cridat l’atenció i defineix perfectament com ha de ser l’educació del progrés és la següent: 

"Educar es preparar para la libertad”

Una educació basada en la llibertat, en la participació i cooperació, millorarà notablement l’èxit dels alumnes i les alumnes, i les permetrà desenvolupar-se millor en la seua societat.

Un aspecte molt necessari i que encara no s’ha aconseguit és la introducció d’una representació de l’educació des «dels ulls de la dona».

"Una historia humana es aquella que no excluye, que no invisibiliza, que presta atención a las creaciones y a los personajes que han hecho mejorar nuestro mundo, que han permitido que nuestro mundo sea más habitable, más civilizado, más humano. Por eso les ofrecen situarse ante la historia y el mundo con ojos de mujer.”

A més, altre fragment ens ha cridat l’atenció i volem destacar-lo: 

"Ese desinterés de las y los jóvenes tiene que ver con la posición simbólica que adoptan respecto a la autoridad y al nexo poder/autoridad. Ha caído la autoridad de las grandes tradiciones y los jóvenes muestran una actitud bárbara.”

Aquesta frase mostra la desobediència que es produïx hui en dia a les aules, perquè en totes les classes existix un/a alumne/a, que no obeïx el professor, que quan li abellix fer alguna cosa la fa sense por del que puguen dir-li, perquè el llaç que unia als mestres amb els alumnes s'ha trencat i ja no hi ha cap respecte per ells.

Per a concloure, citem: 

"Saber y saber enseñar son inseparables de tal modo que si no somos capaces de hacer accesible ese conocimiento, ese saber, a las alumnas y a los alumnos, nuestra tarea no sólo fracasa sino que deja de tener sentido.”