Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de desembre del 2017

Treballant per projectes

Bona vesprada amics i amigues del blog! Aquest quadrimestre a la classe de Didàctica General hem estat treballant en la planificació d'una classe per projectes, nosaltres hem decidit fer-ho sobre "Què coneixem de l'antic Egipte?".

El nostre treball consisteix en una planificació d’una classe de 1º de primària durant dues setmanes, 10 dies lectius, en el tercer trimestre del curs, en un col·legi públic de la Comunitat Valenciana on s’imparteix la jornada contínua, amb un horari de 9:00 a 14:00 hores.

Hem triat aquesta temàtica perquè considerem que els egipcis, els faraons i les piràmides desperten un gran interès en els xiquets i xiquetes d’aquesta edat, ja que senten curiositat per conèixer el món en què vivim, i s’interessen per allò “desconegut” i “misteriós”.

Amb aquest projecte ens agradaria aconseguir com principals objectius que desenvoluparen la seua imaginació i l’expressió oral, tot amb una metodologia atractiva, activa, participativa, constructiva, i oberta, per això, l’activitat i el joc són la base fonamental de la nostra metodologia a l’aula.
Creiem que és important conèixer els distints grups socials pròxims a la experiència dels i de les alumnes i les seues característiques, produccions culturals, valors i formes de vida; generant així, actituds de confiança, respecte i estima. A més, d'iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura.
Tots els dies es realitzaran assemblees, es faran al principi i al final de la jornada escolar, perquè els i les alumnes expressen lliurement les seues idees sobre el tema i sobre les qüestions tractades durant el dia.





Hem decidit racontar-ho tot en un diari d'activitats, que inclou continguts de les matèries següents:


-Matemàtiques: numeració fins al 10, senzilles operacions matemàtiques.

-Llengua castellana i valenciana: ampliació del vocabulari (nous substantius i adjectius), millorar l’expressió oral i escrita, sobretot oral.

-Plàstica: afavorir la imaginació, la lliure expressió i el treball en parelles i en grups.

-Geografia i Història: aprendre els diferents continents del món, situació geogràfica d’Egipte, i principals accidents geogràfics.

-Educació Física: balls tradicionals egipcis.

-Anglés: Present Simple, vocabulari específic de la matèria, cançons.

-Música: cançons i balls de l’antic Egipte.


Entre les activitats que hem programat es poden trobar activitats a classe, com la creació d'endevinalles, acudits o contes per equips amb el tema de l'antic Egipte que després s'exposaran davant de tota la classe, o un divertit concurs per grups amb diferents preguntes de l'antic Egipte, al pati del col·legi, com una gymkana egípcia o la recollida de flora per a la creació d'un llibre de plantes, o activitats extraescolars, com una eixida al museu local on fan una exposició de materials egipcis importats d’altres museus més grans, a més, eixos dies, fan unes activitats didàctiques per als xiquets i xiquetes de totes les edats, o una altra, al poble veí on s’interpreta al teatre principal una obra sobre l’antic Egipte.


dijous, 21 de desembre del 2017

Rap i educació

Bé, doncs... continuem!

Benvolguts i benvolgudes lectores, realment us aneu a donar compte amb el pas del temps, si no ho heu fet ja, que la música és educativa. Que s'hauria de promoure i valorar una miqueta més? Per supost que sí... el nostre sistema educatiu actual no la té massa ben vista, però nosaltres creguem en el canvi i pensem que açò pot canviar i, de fet, ha de fer-ho.

Us deixem, aquesta vegada, dos xics joves que canten rap i que han decidit, amb els seus temes, tractar el tema de l'educació i del sistema educatiu vigent hui en dia; és, podem-ne dir, una crítica a tot açò.


Un d'ells és Carlos Vidal, més conegut pel seu nom artístic Lytos. Aquest xic és un cantant de música hip-hop i urbana, a més de raper, que nasqué en Palma de Mallorca l'any 1988. Lytos es descriu com un artista amb inspiració que no es centra en un tema en concret, sinó en aquell que li naix expressar en cada tema.






L'altre és l'estatunidenc Robert Williams, també més conegut artísticament com Prince Ea. Nascut també a l'any 1988 a Missouri, aquest poeta, raper i productor de cine, s'inspira en els textos antics de savis, és a dir, és la saviesa la seua font d'inspiració.



Lectures i pel·lícules sobre educació per a families i professorat

Hola, hola, hola! Benvolguts lectors, com l'educació és un factor clau per al futur d'una societat i la base de l'acte educatiu implica principalment la família i l'escola, i a més ja són a prop les festes nadalenques i les esperades vacances, volem oferir-vos una sèrie de lectures i pel·lícules per compartir experiències i reflexions sobre el procés educatiu que podeu aprofitar per a vore o llegir aquestos dies, o inclús pot ser un bon regal per a qualsevol mestre, futur mestre o interessat en la educació.

~LECTURES

¿POR QUÉ EDUCAMOS?
David Martín Díaz. Pròleg de César Bona
LID Editorial, 2017
El llibre és el resultat de converses amb persones de referència en el sector educatiu des d'un punt de vista integrador: l'escola, el barri, la família,... És tan important aprendre matemàtiques com aprendre a millorar el món en el qual vivim.




MONTESSORI EN CASA: EL CAMBIO EMPIEZA EN TU FAMILIA
Cristina Tébar
Plataforma editorial, 2017

El mètode Montessori ajuda a desenvolupar xiquets i xiquetes autònoms, independents, responsables i capaços de pensar per ells mateixos. Descobrirem la millor forma d'estimular el potencial educatiu de les famílies tant a casa com a l'escola.



LA ESCUELA MÁS FELIZ: IDEAS PARA DESCUBRIR EL DON DE CADA NIÑO Y ESTIMULAR SU EDUCACIÓN. LA REVOLUCIÓN SECRETA DE LAS AULAS
Rosa Jové
La esfera de los libros, 2017

L' autora té clar quin és l'objectiu: crear escoles més feliços. No es tracta de canviar-ho tot, sinó de valorar i conservar allò que ens servix, adaptar el que està obsolet, i modificar el que no funciona.



TSUNAMI DIGITAL: HIJOS SURFEROS: GUÍA PARA PADRES QUE NO QUIEREN NAUFRAGAR EN LA EDUCACIÓN DIGITAL
Juan Martínez Otero. Pròleg de Leopoldo Abadía.
Freshbook, 2017

La revolució digital produeix ones gegants. Com educadors podem adoptar diferents actituds davant este tsunami. No mires cap a un altre costat. Posa't el banyador i agafa la taula... Surf's up!



~PEL·LÍCULES

PELÍCULAS PARA LA EDUCACIÓN: APRENDER VIENDO CINE, APRENDER A VER CINE.
Edició a càrrec d'Iñigo Marzábal i Carmen Arocena.
Editorial Cátedra, 2016

Este llibre pretén oferir al personal docent i a les famílies un manual d'acord amb el desenvolupament curricular dels últims anys de l'ESO, el batxillerat i la formació professional bàsica. Amistat i traïció, violència i solidaritat, civilització i barbàrie, sexe i amor,... són alguns dels temes sobre els que convida a debatre a pares i mares, docents i alumnat.



¡HE VENCIDO AL BULLYING!
Emmanuelle 
Piquet. Il·lustracions d'Elisa Mandel.

Editorial Juventud, 2017

En este llibre l'autora proposa unes estratègies per fer front a l'assetjament, ja que esta situació la podem viure qualsevol xic o xica que travesse un moment de fragilitat. D'això se'n aprofiten de la por i de la vulnerabilitat. És hora d'educar però també de reacciona amb el que es coneix com "l'efecte boomerang o fletxa de la resistència".







dijous, 14 de desembre del 2017

Siguem creatius

Bon dia, lectors!!
Aquest matí, de camí a la Facultat i, com no, mirant el mòbil, hem descobert aquesta fantàstica fotografia del destacat psicòleg Jean Piaget. Aquest senyor realitzà nombrosos estudis sobre el desenvolupament cognitiu dels infants, la qual cosa li provocava un interés realment gran.
Tingué tres fills, amb els quals estudià el desenvolupament de la intel·ligència des del seu naixement fins a l'aparició del llenguatge.
Va distingir quatre etapes en el desenvolupament intel·lectual del xiquet: sensoriomotora, preoperacional, d'operacions concretes i l'operacional formal.
En suma, ens n'adonem que per a Piaget l'objectiu principal de l'educació no és altre que innovar millorant allò que els nostres avantpassats van fer.


divendres, 8 de desembre del 2017

Els nous reptes de l'educació

Bona vesprada futurs i futures docents!

Com sabeu, pràcticament tot el món hui en dia està interconnectat a través de les... xarxes socials!
I a nosaltres ens agrada perquè sembla que de vegada en quan també hi podem apreciar petits tresors que s'amaguen entre milions de fotografies i textos sense destí. Aquest vídeo, l'enllaç del qual teniu més avall, n'és un d'ells i sí, té un destí marcat. O millor dit, tal vegada, té un destinatari marcat: sou i som totes i tots els mestres d'aquest planeta. 

Entendre'l, gaudir-lo, i reflexionar sobre ell... posar-lo en pràctica, aquest és el nostre objectiu final. Us deixem amb César Bona.




dimarts, 5 de desembre del 2017

"Wonder", una pel·lícula diferent

Hola, hola ! Ahir per la vesprada, anarem al cinema a vore "Wonder", una pel·lícula dirigida per Stephen Chbosky, basada en el "bestseller" de Raquel Jaramillo Palacio, "Wonder. La lección de August". 
Aquesta conta una història de superació personal i lluita contra l'assetjament escolar.



August Pullman és un xiquet de 10 anys que s'enfronta al primer dia de col·legi, un trauma infantil pel qual passen tots els xiquets i xiquetes del món, però encara pitjor en el seu cas perquè ell només ha rebut l'educació de la seua mare en la seua casa per culpa de les 27 operacions a les quals ha hagut de sotmetre's a causa d'un trastorn genètic que es tradueix en una malformació facial. 

El desig de August és que ho tracten com a un xiquet normal, és a dir, que la gent quan ho veja no li tinga por, ni es burle del seu aspecte, ni es compadisca d'ell. La seua família és molt afectuosa, tant que arriba a ser sobreprotectora i, es podria dir que les seues vides giren entorn d'ell.

Com és d'esperar, vivint en una societat amb prejudicis, quan el protagonista entra a l'escola és objecte de burles, fins i tot se li atribueix el paper de "empestat a evitar" per part d'alguns companys. En canvi, uns altres opten per donar-li una oportunitat i conèixer-ho; aleshores descobreixen la seua increïble personalitat, la seua valentia, la seua bondat i la seua innocència. Cal destacar el paper de l'amistat, una aspecte essencial en la vida d'un xiquet i una xiqueta.





No puedes pasar desapercibido si naciste para destacar”

Per a concloure, Wonder", és una pel·lícula interessant, meravellosa i didàctica que ens ha agradat moltíssim, doncs volíem compartir la nostra opinió sobre aquesta amb vosaltres. També pensem que l'haurien de veure tots els xiquets i xiquetes del món sencer, perquè és una lliçó que ens recorda que de tant en tant, convé deixar a un costar els prejudicis i deixar-se portar pels bons sentiments. Com bé diu August, Cuando puedas elegir entre tener la razón o ser amable, elige ser amable.

Ara, citarem una frase que es diu al final de la pel·lícula i que ens ha cridat l'atenció.

Todo el mundo debería recibir una ovación del público puesto en pie al menos una vez en su vida, porque todos vencemos al mundo

dijous, 30 de novembre del 2017

L'avaluació

Bona vesprada xics i xiques! 😊 Com porteu el fred? ⛄
Aquesta setmana hem parlat sobre què significa per a nosaltres, els i les alumnes, l'avaluació.

La classe és un espai de vida, però alguna vegada tots i totes hem patit quan hem escoltat la paraula "avaluació" perquè l'hem associada a "exàmens". I els exàmens denoten patiment, ràbia, estrés, competència...

Bé, tota la vida a l'escola s'ha valorat els i les alumnes amb números, sense tenir en compte moltes vegades, l'esforç continu, el rendiment, i l'evolució del xiquet o xiqueta.
Nosaltres pensem que està bé fer exàmens, ja que és un instrument d'avaluació dels coneixements que s'han donat a la classe, però no necessàriament ha de ser l'únic instrument d'avaluació (i menys en l'educació primària). S'ha de valorar l'esforç, la participació, la constància... entre altres coses.

A més, hem parlat sobre la diferència entre avaluació i qualificació.

L'avaluació és valorar a l'alumnat, el procés i la tasca docent. Aquesta ha de ser subjectiva i raonada, mai pot ser objectiva. També, cal dir que l'arbitrarietat en l'avaluació radica en què l'alumnat té el dret de saber amb quins criteris va a ser qualificat.

La qualificació, en canvi, és reduir l'avaluació en categories, ja siga en una nota o amb un "Aprovat"/"No Aprovat".

Per això, és important que, en un futur quan siguem mestres, pensem activitats que serveixen per avaluar els i les nostres alumnes.


diumenge, 26 de novembre del 2017

Educar a través dels sentits

Hola, hola! Com aquesta setmana ha tingut lloc la II Setmana d'activitats complementàries a la Facultat de Magisteri, el dimarts no vàrem tindre classe de Didàctica, però el dijous la aprofitarem al màxim. Hem continuat treballant altra part del llibre "El tacto en la enseñanza", de l'autor Van Manen, com la setmana passada.

Aquest llibre ens ha fet reflexionar molt sobre la importància real que té el tacte en el tractament que tenim, nosaltres, els mestres, amb els xiquets. 
És important que els i les mestres tinguen tacte amb tots i totes els alumnes per igual, sàpien identificar quan un xiquet o xiqueta té problemes, i tractar d'ajudar-li, ficant-se en la seua pell i escortar-li, ja que, de vegades, el mestre o la mestra és l'única via d' eixida que tenen.

A nosaltres ens ha agradat molt aquest fragment del text, ja que pensem que fa un resum del principal contingut:


 “El tacto pedagógico sólo puede funcionar cuando los ojos y los oídos del pedagogo buscan de una forma afectiva y receptiva el potencial del niño/a, e intenta saber hasta dónde puede llegar.”

dissabte, 18 de novembre del 2017

Espai reorganitzat

Bona vesprada!

L'organització de l'espai dintre d'una aula és un aspecte molt crític i determinant i, encara hui en dia, hi ha molts mestres que no ho tenen en compte, o al menys no com és degut.

El nostre professor de Didàctica General, Carles Monclús, ens ha proposat una activitat: consisteix a determinar, en grups, quina és la millor forma d'organització de l'espai dintre de la nostra pròpia classe a la Universitat de València.

Nosaltres hem pensat que la classe ideal pel que fa a l’organització de l’espai, segons els nostre grup, és en forma de U, encara que l’espai de l'aula és molt limitat per a tanta gent que som a classe. 
Finalment, ens hem col·locat en grups d’unes 12 persones, distribuïts de forma vertical, quedant un total de 4 grups, els membres dels quals tots tenen visió a la pissarra i al professor.

Carles ens ha proposat fer un plànol en el que havíem d’organitzar una classe de tercer curs de primària d'uns 25 alumnes i ha quedat així:


FINESTRÓ

ESPAI
LECTURA
BIBLIOTECA


C
A
S
I
L
L
E
R
S
PERXERS
GRUP2
GRUP1
GRUP3
GRUP4
GRUP5
ESPAI TREBALLS
PORTA
TM
P
I
S
S
A
R
R
A
P
R
O
J
E
C
T
O
R


Han sigut unes activitats molt interessants en les quals ens hem adonat de la importància d’una bona organització a les aules per tal que els xiquets i les xiquetes puguen sentir-se còmodes i traure més rendiment. Ens sembla que és una cosa que molts mestres s’haurien de replantejar.


El tacte pedagògic

Benvinguts de nou una setmana més! Aquesta setmana, el nostre professor ens ha proposat la lectura d’una part del llibre "El tacto en la enseñanza" de l’autor Van Manen. Aquesta part que llegirem fa referència al tacte pedagògic que les i els mestres tenen amb els seus alumnes a classe o al centre.


El tacte pedagògic d’un mestre o una mestra es manifesta en la seua forma de ser i d’actuar amb els xiquets i les xiquetes; inclou, a més, una sensibilitat de saber quan deixar passar alguna cosa que ocórrega al centre o a l’aula, evitant parlar o intervenir, és a dir, de vegades s’ha d’actuar com si no ens donéssem conta del que realment passa. Com bé diu l’autor, de vegades la millor forma d’actuar és, simplement, no fent-ho.

Postula, a més, que la paciència és de les formes més especials de contenir-se; la defineix com una virtut fonamental que haurien de posseir totes i tots els mestres i els pares i mares dels xiquets. I és que l’adult no sol contenir-se i sempre vol intervenir, i ho fa creient que el que està fent en realitat és ajudar a resoldre la situació, quan el xiquet deuria resoldre-la per ell mateix.

Naturalment, el xiquet vol independitzar-se, créixer i progressar com a persona, de la mateixa manera que ho desitgen els pares i els mestres.

El xiquet aprén a base d’experiències i els mestres i els pares han d’estar oberts a aquesta, és a dir, ha de tractar veure més enllà de la seua visió d’adult. Amb altres paraules, els adults haurien de “posar-se en la pell del xiquet”.

Els mestres deuen estar al costat dels xiquets, sempre, i ajudar-los a que troben per ells mateixos, encara que facilitant-los i mostrant-los nous camins, el món de la consciència, la responsabilitat, la maduresa i la comprensió. Allí seran capaços d’assolir l’èxit.

Que un mestre tinga tacte pedagògic implica, a més, tenir seguretat en les diferents situacions que es presenten a l’aula ja que confia plenament en ell mateix i és capaç de transmetre aquesta confiança i seguretat als seus alumnes. També implica la protecció de la vulnerabilitat d’alguns alumnes, veient qualitats que semblen debilitats, com a positives.


Se’ns explica a classe l’efecte Pigmalió, que afirma que “les expectatives que té un professor de l’alumnat influeix molt en l’aprenentatge”. 
Per exemple, si un/a mestre/auna expectativa alta d’un xiquet o una xiqueta, automàticament li demanarà més. En canvi, si pensa que no poden donar més d’ells mateixos, els tractarà amb més cura, sense tanta exigibilitat. Nosaltres, com a mestres, hem de creure en els nostres alumnes, cosa que no serà possible si no ho fem primerament en nosaltres mateixos.


Situant-nos en el programa del curs d’aquesta assignatura, estem parlant del centre com un espai de vida, és per això, doncs, que se'ns ha proposat la lectura d'aquest magnífic llibre.


dilluns, 13 de novembre del 2017

La importància del joc

Bon dia! Hem vist aquesta imatge al Twitter aquest matí i, com que és interessant, hem decidit compartir-la amb vosaltres.
Tan important és per a un xiquet o xiqueta fer activitats complementàries com jugar. De fet, la vida infantil no pot concebre's sense jocs, doncs jugar és la principal activitat de la infància en la qual els xiquets no dubten en utilitzar tot el temps del que disposen.

Clar està que anant a activitats extraescolars, els nens i les nenes coneixen a nous xiquets i fan noves amistats, tenen l'oportunitat de relacionar-se amb els iguals, eixint de la seua "zona de confort". A més, és una manera de que coneguen noves activitats i descobrisquen nous gustos.

No obstant, el joc és un impuls que també ajuda als xiquets i xiquetes a descobrir, manipular, observar i interpretar el món que ens envolta. Jugant aprenen, a més, a relacionar-se amb la resta, exerciten les seues habilitats i capacitats, i s’aventuren a assumir petits riscs que els ajuden a créixer i a conèixer el nostre entorn.

En ambdós aspectes, s'inicia el sentiment de pertinència en un grup social i sorgeixen amistats. Per aquesta raó, tant les activitats complementàries com els jocs, són fonts d'aprenentatge.

dijous, 9 de novembre del 2017

L'aula, un espai de vida

Hola! Hui parlarem sobre les TIC, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les quals, actualment, tenen un paper molt important perquè ens oferixen molts servicis: la possibilitat de buscar informació, de enviar missatges o un correu electrònic, de descarregar música, de fer compres online, etc.


Vivim en un món en què la tecnologia es troba en tots els àmbits de la nostra societat. L’escola ha d’incorporar tota la tecnologia que afavorisca la formació dels i de les alumnes, transformant la informació i la comunicació en aprenentatge i coneixement.


L’ús de les TIC a l’aula afavorixen l’aprenentatge fent-lo més atractiu i amé. Oferixen la possibilitat d’adaptar els continguts a les necessitats i interessos dels alumnes, a més, facilita la seua comprensió al disposar de recursos molt variats com és el material audiovisual o els programes interactius (per exemple, http://piratepad.net/Z9lxJqCNF0, http://webquestcat.net/ ). Augmenten el dinamisme de la classe ja que l’alumne o alumna pot interactuar, crear recursos i intercanviar experiències. Ajuden a desenvolupar l’autonomia de l’alumnat al disposar de diferents fonts d’informació, fomentant així, l’autoaprenentatge. I l’adquisició de coneixements no es limita a l’aula sinó que continua fora, a la vida quotidiana.


Però l'ús excessiu també presenta inconvenients. Les TIC incrementen la distracció i addicció dels xiquets i xiquetes. A causa de l’excés d’informació, a vegades és complicat saber què font d’informació és més fiable. Per això, el mestre o la mestra deu ajudar al seu alumne o alumna a buscar una informació crítica i objectiva, i aprendre a identificar qual és més útil. Per últim, poden perjudicar el desenvolupament social de l’alumne, és a dir, disminuir la comunicació cara a cara i incrementar l’aïllament i l’individualisme.


En conclusió, l’ús de les TIC a l’aula oferix diverses possibilitats d’enriquir l’àmbit educatiu però s’insisteix en què és molt important ensenyar als i a les alumnes a utilitzar-les correctament, de manera intel·ligent, ètica i responsable, ja que formen part de la vida professional i del entorn social.



En la segona meitat de la classe hem vist una pel·lícula japonesa, «Pensant en els altres», de Toshiro Kanamori.


Els xiquets i xiquetes van a l’escola per a ser feliços junts. Cada dia es lligen cartes escrites pels companys i companyes on escriuen les seues vivències i expressen els seus sentiments davant la classe.
Es reflexiona sobre la mort, una experiència molt dolorosa. El tema del dol a l’escola el vam vore a una conferència del Departament de Psicologia del Desenvolupament de la qual ja vam parlar. La tasca més important d’un mestre o mestra és ensenyar el valor de la vida als seus alumnes.


També es tracta el tema del «bullying», alguns companys menyspreen els altres i el mestre respon "Els amics no es riuen dels amics. Això no són amics". Es veu clarament l’empatia i la camaraderia, el suport entre companys quan el mestre reganya a un company perquè a soles xarra i es riu quan la resta està construint el rai. Cal que citem una frase que diu un xiquet de la classe que ens ha cridat l’atenció "La solució ha de tindre relació amb el problema". Per últim, es fa menció a l’amistat, quan una companya ha de canviar d’escola fan una cançó d’acomiadat, «Brillarem junts».


Aquesta pel·lícula reflexa clarament la concepció de l’aula com un espai de vida. El mestre no veu als xiquets com un objecte a avaluar sinó com persones amb les quals ha d’establir una relació de vida. Aleshores es dóna importància a la individualitat.

Treballant per projectes

Bona vesprada amics i amigues del blog! Aquest quadrimestre a la classe de Didàctica General hem estat treballant en la planificació d'...