"Lluite per una educació que ens ensenye a pensar i no per una educació que ens ensenye a obeir" Paulo Freire

Hola a tots i a totes! Com esteu després d’aquest mini pont? Nosaltres continuem ací, amb tot el que vàrem treballar a classe la setmana passada, a més de parlar dels sistemes educatius que s’han implantat a Espanya al llarg dels anys, del model finés i del coreà, també llegirem i xarrarem d’un llibre molt interessant anomenat «Pedagogía del oprimido» de Paulo Freire, més concretament, del capítol 2.

En aquest capítol, l’autor fa referència a una característica actual de l’educació que és la narració i memorització excessiva a les aules. Compara als alumnes amb uns recipients en les quals es depositen els coneixements. El mestre o la mestra és qui deposita eixos coneixements en l’alumne o alumna.

També defineix l’educació que es dóna a la nostra societat com una educació bancària, és a dir, una persona, el mestre o la mestra, parla, mentre que la resta, els i les alumnes, escolten. Aquesta concepció de l’educació pretén transformar la ment dels individus perquè s’adapten millor a la societat.

A més parla d’una educació problematitzadora, els alumnes no entenen la realitat i la problematitzen.

Cal dir que Freire es el primer pedagog crític, i defèn la idea de l’educació com a canvi del món.