Hola, hola ! Ahir per la vesprada, anarem al cinema a vore "Wonder", una pel·lícula dirigida per Stephen Chbosky, basada en el "bestseller" de Raquel Jaramillo Palacio, "Wonder. La lección de August".
Aquesta conta una història de superació personal i lluita contra l'assetjament escolar.
August Pullman és un xiquet de 10 anys que s'enfronta al primer dia de col·legi, un trauma infantil pel qual passen tots els xiquets i xiquetes del món, però encara pitjor en el seu cas perquè ell només ha rebut l'educació de la seua mare en la seua casa per culpa de les 27 operacions a les quals ha hagut de sotmetre's a causa d'un trastorn genètic que es tradueix en una malformació facial.
El desig de August és que ho tracten com a un xiquet normal, és a dir, que la gent quan ho veja no li tinga por, ni es burle del seu aspecte, ni es compadisca d'ell. La seua família és molt afectuosa, tant que arriba a ser sobreprotectora i, es podria dir que les seues vides giren entorn d'ell.
“No puedes pasar desapercibido si naciste para destacar”
Per a concloure, Wonder", és una pel·lícula interessant, meravellosa i didàctica que ens ha agradat moltíssim, doncs volíem compartir la nostra opinió sobre aquesta amb vosaltres. També pensem que l'haurien de veure tots els xiquets i xiquetes del món sencer, perquè és una lliçó que ens recorda que de tant en tant, convé deixar a un costar els prejudicis i deixar-se portar pels bons sentiments. Com bé diu August, “Cuando
puedas elegir entre tener la razón o ser amable, elige ser amable.”
Ara, citarem una frase que es diu al final de la pel·lícula i que ens ha cridat l'atenció.
“Todo
el mundo debería recibir una ovación del público puesto en pie al
menos una vez en su vida, porque todos vencemos al mundo”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada