Currículum, una reflexió sobre la pràctica

Hola, futurs i futures mestres! Aquesta setmana hem estat treballant i debatint a classe el concepte de “currículum”, la qual cosa ha resultat molt interessant ja que és la ferramenta base de tot educador/a i, a més, hi presenta una gran i lliure diversitat.

Abans d’entrar en matèria, ens agradaria reflexionar l’impacte que té en la educació i quina és la seua relació. Per açò, anem a citar un fragment de Casarini Ratto, que diu al respecte: “el currículum és el projecte que integra la teoria i la pràctica, doncs el mestre o la mestra ja no són simples executors que permaneixen estàtics, sinó que són un subjecte actiu i amb iniciativa”.

La distinció es realitza quan es pensa que el currículum estableix les metes a alcançar i l’ensenyança s’ocupa dels mitjans que s’utilitzaran per tal d’assolir aquestos objectius marcats. Es conclou que és possible distingir entre currículum i ensenyança, però que també és possible i necessari admetre la integració d’ambdós conceptes. No obstant, observarem més endavant que algunes teories curriculars no li atorguen la mateixa importància a aquest vincle. Doncs, el disseny del currículum és més que seleccionar objectius, desenvolupar activitats d’aprenentatge i avaluar resultats. Per el contrari, es busca una visió més comprensiva i completa entre teoria i pràctica.

Bé, passem ara a definir-lo. Entenem aquest concepte com un projecte selectiu de cultura, que està condicionat en gran mesura per la cultura, la política i, com no, per la societat. Aquest es posa en pràctica en les escoles de tot arreu, respectant la seua configuració.

Al text que hem estat treballant durant la primera sessió d’aquesta setmana sobre el currículum hi veiem un esquema en el que es basa tot el procés curricular:

Doncs bé, hi ha moltes i diverses possibilitats a l’hora de treballar amb un currículum. Una d’elles és allò que anomenem “currículum ocult”, és a dir, són els continguts que dóna el mestre o la mestra a classe i que no s’expliciten al currículum oficial.

El currículum pot entendre’s a través d’una sèrie de teories, per les quals es posa en pràctica, moltes vegades inconscientment, per part de la mestra o el mestre a l’aula:

La primera d’aquestes té lloc quan el currículum s’associa amb la suma d’exigències acadèmiques. Aquesta línia de pensament posa èmfasi en allò acadèmic com a eix de la organització curricular i es centra en el valor intrínsec que té el coneixement per a la educació de les persones. Des d’aquesta perspectiva, el currículum és un plantejament de coneixements vertaders, permanents i essencials que l’escola deu transmetre perquè l’alumne/a desenvolupe al màxim la seua intel·ligència.

En la segona es planteja el currículum com a base d’experiències. Aquesta postura considera les experiències de l’aprenentatge del subjecte com el nucli del plantejament curricular. Segons aquesta, els dissenyadors curriculars deuen preocupar-se per la programació d’experiències d’aprenentatge basades en el desenvolupament físic, cognitiu, emocional, moral i social de l’alumne/a. Proporciona conceptes i orientacions respecte als processos d’aprenentatge dels alumnes, és a dir, de com aprendre.

La tercera postura és la del currículum com a pràctica tecnològica. En aquesta es concep l’escola com a sistema de producció on la eficiència i la qualitat dels resultats, visibles en el comportament dels alumnes, constitueix el millor paràmetre per a avaluar un currículum. En aquest cas no interessen els mitjans, sinó els resultats dels objectius que s’havien marcat prèviament.

La última és el currículum entés com a reconstrucció dels coneixement i la pràctica. En aquesta teoria, les intencions curriculars i el desenvolupament i l’aplicació de la pràctica del pla d’estudis van relacionades. Açò és degut a que els fins no es perceben com a resultats, sinó com a guies de l’aprenentatge i l’ensenyança. La participació de les mestres i els mestres és molt àmplia i activa com a plantejadors, executors i avaluadors d’una proposta educativa, doncs la combinació entre reflexió i pràctica els convertirà en investigadors en acció: el currículum no existeix sense el/la mestre/a.

        “Allò important no és aprendre (els continguts), sinó aprendre a aprendre”.

Aquesta última és una frase que ens va cridar l’atenció a la classe d’Estructura social, en part, per la relació directa que hi vam trobar a aquest tema.


En conclusió, els currículums hi ha moltes maneres, com a mestre/a, de treballar-lo i s’ha d’intentar que la forma en la que es tracte siga didàctica i pràctica, a més de divertida i canviant.