Analitzant un llibre de text

Bona vesprada ! 😊 

A classe aquesta setmana hem analitzat, a més, un llibre de text de Llengua Valenciana de segon de primària i... quina falta de modernitat!

Com a aspectes positius, ens ha cridat l’atenció que al llibre hi apareixia una persona discapacitada, cega per a ser exactes, la qual cosa està molt bé perquè segurament als xiquets també els cride l’atenció en veure-ho i poden adonar-se’n de l’existència d’allò tan meravellós anomenat “diversitat”. Hi hem vist, també, un home posat de davantal i una dona que arreglava unes peretes. Això està molt bé, ja que mostra la capacitat d’ambdós sexes per a dur a terme qualsevol feina relacionada, antigament, amb el sexe oposat.

Com aspectes negatius hi destaquem la repetitivitat de totes les unitats didàctiques, basades en un text al començament del tema, unes breus explicacions pel que fa a l’ortografia i a la gramàtica i, per últim, les activitats de repàs. És una metodologia molt repetitiva i, per tant, avorrida per als xiquets i xiquetes, donat que encara són molt xicotets i xicotetes i necessiten del canvi per a no esgotar el seu interés ràpidament (com pensem que passa amb aquest llibre de text).

Si nosaltres haguerem de donar les classes utilitzant aquest llibre com a material del qual ens poguerem recolzar... suposem que els donariem fitxes per a que canviaren i també jugaríem a un muntó de jocs a través dels quals pogueren aprendre moltíssim més que amb aquest simple, clàssic i avorrit llibre de text.

En síntesi, els llibres de text estan bé com a mètode de recolzament, però no com a única ferramenta de treball, doncs hi ha moltes altres opcions d’ensenyar i aprendre més dinàmiques i amb les quals, de segur, els nens i les nenes aprendran més i amb més interés i facilitat.