Bon dia, amigues i amics lectors!
Aquesta setmana, en una de les sessions de classe, hem tractat el text "Mañana examen" de Dino Salinas. Aquest és un text, com el propi autor classifica, "per a divertir, alegrar o delitar i per a crear o produir de nou alguna cosa", tractant els conceptes d'avaluació.
El text invoca a la reflexió personal de qui el llig, fent-nos pensar sobre la idea que en tenim nosaltres d'avaluar. En realitat, quan pensem en la nostra experiència escolar com estudiants des de la perspectiva de l'avaluació, immediatament se'ns venen al cap les imatges d'un examen, una nota, una qualificació numèrica; imatges, en definitiva, que no tenen que res a vore en allò que l'avaluació realment és, o deuria ser.
Per tal d'entendre millor el text, tractem el Conductisme de Paulov, teoria de l'aprenentatge que ens planteja una Psicologia científica enfront al Psicoanàlisi que hi havia estat vigent fins aleshores. Quan açò es trasllada a la Pedagogia, en parlem de la "Pedagogia tecnològica", la qual és criticada fortament per l'autor, doncs ell planteja una pedagogia que dóna pes a l'escola com a espai social, a l'aula com a espai de vida.
Postula, a més, que avaluar no pot ser mai preveure el procés d’aprenentatge; doncs, l'avaluador hauria d'acostar-se a la realitat i analitzar els canvis que s'han produït. Tracta també el tema de l'autoavaluació, la qual diu que no acaba de ser mai objectiva plenament, ja que, basant-nos en la concepció d'avaluació que tenim (xifra numèrica), l'alumne tractarà sempre de demanar la màxima nota, òbviament. L'autoavaluació que hauria de dur-se a terme, en tot cas, hauria de ser aquella basada en l'esforç.
Altra qüestió que hem tractat és la que partix de la següent afirmació del mestre o mestra: "la nota te l'has posada tu".... mentida!! La nota, a la fi, sempre és posada pel professor o professora, mai per l'alumne o alumna; es tracta, simplement, d'una fal·làcia interessada, sense dubte. Aleshores, està valorant-se realment l'esforç i la millora de l'alumne a l'hora de posar un resultat final? Aquesta n'és una qüestió que moltes i molts mestres haurien de plantejar-se més sovint i amb més temps de reflexió.
Per concloure, els alumnes ens sentim com si tot es basara en una nota numèrica i no se'ns estiguera valorant suficientment l'esforç i la dedicació que hem posat per arribar a eixa nota, i és que no ens la posen per l'esforç, sinó per la capacitat que hem tingut de memoritzar una sèrie de continguts que després hem deixat caure a l'examen, encara que no ens hagem "enterat de res". I és per això que l'expressió que posa títol a aquest llibre "Mañana examen" és desembocant d'una situació d'estrés i depressió irremeiable. Nosaltres, com a futures mestres anem a tractar de veure el concepte d'avaluació des d'un punt de vista que afavorisca la postura de l'alumne i alumna i la seua progressió al llarg de l'assimilació dels continguts, a més de tractar d'esbrinar quines són les qualitats de cada nen i cada nena, perquè un xiquet que puga traure un suspens en matemàtiques, podria ser el millor metge del món, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada