Quin sistema educatiu és el millor?

Bon dia! Ja som ací de nou una setmana més per a reflexionar sobre tot el que hem tractat aquestos dies a classe.
El dimarts vàrem parlar sobre el sistema educatiu espanyol i els diferents models educatius que han sigut implantats a Espanya al llarg dels anys. També hem debatut si és un bon model o no.
Després de tot açò, tant el dimarts com el dijous, hem comparat el nostre sistema amb dos que actualment són molt polèmics: el finés i el coreà. Ambdós trauen molt bons resultats a les proves mundials, però la pregunta és, quin és millor? A continuació anem a comparar-los i donar la nostra opinió:

L'educació és un factor necessari per a que una societat puga avançar i evolucionar. Així, un país amb un sistema educatiu precari tindrà més complicacions per afrontar un futur competitiu.

Ara mateix podríem dir que hi ha dos corrents educatives amb èxit global provat. D'una banda, podem entendre l'aprenentatge basat en la cultura d'esforç, un sistema basat en el treball dur i hores invertit. D'altra banda, podem centrar-lo en la motivació i flexibilitat, centrant-se en el suport a l'alumne.


L'educació a Corea del Sud
Corea del Sud és un clar exemple del sistema educatiu basat en el esforç. En una societat competitiva com la coreana, ja des de molt petits els estudiants entenen que sense la formació adequada, el seu futur serà difícil i la seva sociabilitat gairebé inexistent, i es concebeix l'educació com una mercaderia o inversió.

En aquest país asiàtic, els nens fan jornades escolars de 15 hores diàries de mitjana. El seu dia comença a l'escola pública a les 8 del matí, fins a les 5 de la vesprada. Des d'aquest moment comença l'educació privada, en centres anomenats Haguon. Normalment són els propis alumnes quins consideren que s'ha de dedicar més hores a l'estudi, i l’ allargen fins després de les 11 h de la nit.

Aquesta filosofia ha aconseguit que Corea del Sud tinga un 96% de la població alfabetitzada.

La ràtio d'alumnes per professor a les classes coreanes és sorprenentment alta. Els professors a Corea tendeixen a tenir uns 30 alumnes per classe (la mitjana OECD és 17:1), que permet menys aules i molt menys despesa d'infraestructura.

No obstant això, aquesta dedicació té també inconvenients. La competència fa que els nens i joves viuen amb una intensa pressió psicològica, des de molt petits, evitant un desenvolupament més natural de la persona. Augmentat a causa de la manca de temps, els nens i nenes no poden gaudir d'hores per jugar, perdent una important manera per desenvolupar-se.

El resultat és el alt nombre de diagnòstics per depressió en els estudiants coreans i els prop de 2.000 joves que es treuen la vida anualment.

L' educació a Finlàndia

El sistema finés és reconegut internacionalment i té una filosofia completament oposada.

Aquest país europeu, defén que l'educació és un dret de totes les persones, i basa l'educació en la motivació dels alumnes. Despertar l'interès perquè l'educació es done de manera fàcil i espontània, veient la classe com un espai de vida.

Encara que pot semblar sorprenent, a Finlàndia els nens comencen a anar a classe a una edat prou avançada. No és fins als 7 anys que comencen l'escolarització obligatòria. Encara que sembla contraproduent, mostren que la compressió de lectura i capacitat d’escriptura als estudiants no pateix cap deficiència o retard temporal.

Els estudiants finlandesos tenen molt de temps lliure. L’oci forma part de l'educació dels ciutadans, que no és només un conjunt d'assignatures amb conceptes a memoritzar.

L’educació a Finlàndia és gratuïta i no hi ha diferències entre les escoles: en totes s'ensenya el mateix, amb l'objectiu de donar igualtat d'oportunitats a totes les persones, tinguen el nivell econòmic que tinguen. A més, els professors han de formar-se tota la seva vida, i són seleccionats pel propi centre.

A més, els estudiants tenen llibertat per a prendre les seues pròpies decisions, i realitzen votacions per decidir què estudiar, fent-los socis i administradors del seu viatge acadèmic. Així, durant el curs es realitzen diverses enquestes d'opinió sobre la metodologia i el professorat, mostrant prou flexibilitat per donar veu als alumnes.

Un dels elements que distingeix el sistema finès del coreà és la distribució temporal de les classes. Mentre que els coreans es caracteritzen per aprofitar les hores al màxim, el país nòrdic dedica  15 minuts d’oci després de cada classe de 45 minuts, ja que consideren que l'atenció d'alumnes disminueix. Aquesta mesura es realitza a educació infantil i primària, i en graus superiors els descansos són més reduïts. 

Per a concloure, entre les similituds, vegem que les principals qualitats són, evidentment, l'alta exigència d'entrar en la carrera docent i prestigi que comporta, així com el fort compromís dels pares en l'educació dels seus fills. Dos trets que són, sens dubte, els dos principals factors que influeixen en l'èxit de les seves polítiques educatives.

Pel que fa a les diferències, és interessant veure com dos estils educatius poden assolir resultats similars en termes acadèmics, però molt diferents en termes de salut i felicitat.  

El model coreà, d’alta pressió, competència i mesures permanents, amb un estil clàssic de educació frontal, aconsegueix portar als seus alumnes a un alt nivell educatiu, sinó un enorme cost emocional i amb un enorme esforç afegit, tant de temps com de diners. 

Per la seva banda, l'estil orgànic d'educació finesa, centra el seu model educatiu al voltant de les etapes del xiquet, promoure la seva curiositat, interès i capacitat d’autoaprenentatge, amb professors que adquirissen un rol de guies i motivadors, aconseguix els mateixos resultats del sistema coreà, però amb molt menys esforç. 

Com a síntesi; el sistema finés defén que l'educació és un dret de les persones, on la classe és un espai e vida i el 98% representa una educació pública. I el sistema coreà, en canvi, concibeix l'educació com una mercaderia o inversió.