dijous, 30 de novembre del 2017

L'avaluació

Bona vesprada xics i xiques! 😊 Com porteu el fred? ⛄
Aquesta setmana hem parlat sobre què significa per a nosaltres, els i les alumnes, l'avaluació.

La classe és un espai de vida, però alguna vegada tots i totes hem patit quan hem escoltat la paraula "avaluació" perquè l'hem associada a "exàmens". I els exàmens denoten patiment, ràbia, estrés, competència...

Bé, tota la vida a l'escola s'ha valorat els i les alumnes amb números, sense tenir en compte moltes vegades, l'esforç continu, el rendiment, i l'evolució del xiquet o xiqueta.
Nosaltres pensem que està bé fer exàmens, ja que és un instrument d'avaluació dels coneixements que s'han donat a la classe, però no necessàriament ha de ser l'únic instrument d'avaluació (i menys en l'educació primària). S'ha de valorar l'esforç, la participació, la constància... entre altres coses.

A més, hem parlat sobre la diferència entre avaluació i qualificació.

L'avaluació és valorar a l'alumnat, el procés i la tasca docent. Aquesta ha de ser subjectiva i raonada, mai pot ser objectiva. També, cal dir que l'arbitrarietat en l'avaluació radica en què l'alumnat té el dret de saber amb quins criteris va a ser qualificat.

La qualificació, en canvi, és reduir l'avaluació en categories, ja siga en una nota o amb un "Aprovat"/"No Aprovat".

Per això, és important que, en un futur quan siguem mestres, pensem activitats que serveixen per avaluar els i les nostres alumnes.


diumenge, 26 de novembre del 2017

Educar a través dels sentits

Hola, hola! Com aquesta setmana ha tingut lloc la II Setmana d'activitats complementàries a la Facultat de Magisteri, el dimarts no vàrem tindre classe de Didàctica, però el dijous la aprofitarem al màxim. Hem continuat treballant altra part del llibre "El tacto en la enseñanza", de l'autor Van Manen, com la setmana passada.

Aquest llibre ens ha fet reflexionar molt sobre la importància real que té el tacte en el tractament que tenim, nosaltres, els mestres, amb els xiquets. 
És important que els i les mestres tinguen tacte amb tots i totes els alumnes per igual, sàpien identificar quan un xiquet o xiqueta té problemes, i tractar d'ajudar-li, ficant-se en la seua pell i escortar-li, ja que, de vegades, el mestre o la mestra és l'única via d' eixida que tenen.

A nosaltres ens ha agradat molt aquest fragment del text, ja que pensem que fa un resum del principal contingut:


 “El tacto pedagógico sólo puede funcionar cuando los ojos y los oídos del pedagogo buscan de una forma afectiva y receptiva el potencial del niño/a, e intenta saber hasta dónde puede llegar.”

II Setmana d' activitats complementàries

Aquesta setmana s'ha realitzat a la Facultat de Magisteri la II Setmana d'activitats complementàries, nosaltres, a pesar que no hem pogut anar, ens hem interessat prou per una en concret: Trobada amb l'alumnat de la Facultat de Magisteri: "Cinquanta anys construint un model d'escola en valencià": Tallers: pràctica i reflexió sobre un model d'escola. (Col·lectiu de mestres jubilats Freinet), que ha tingut lloc el dia 23 de novembre.

El col·lectiu de mestres jubilats Freinet va mostrar i explicar als estudiants de la Facultat de Magisteri, la labor que van iniciar i portar a terme en tots aquestos anys, ja que han tingut que lluitar contra molts prejudicis i a voltes fins la llei, per poder desenvolupar el seu treball, principalment contra el franquisme, que no permetia ensenyar el valencià a l'escola. També iniciaren el desenvolupament de l'aplicació de nous mètodes didàctics que proposaven un mètode més llibertari d'educació.

Ací vos deixem una noticia que parla d'açò, per si com nosaltres te l'has perduda:

També té lloc una exposició, que vos recomanem anar a vore a:
http://www.levante-emv.com/tags/octubre-centre-de-cultura-contemporania.html


dissabte, 18 de novembre del 2017

Espai reorganitzat

Bona vesprada!

L'organització de l'espai dintre d'una aula és un aspecte molt crític i determinant i, encara hui en dia, hi ha molts mestres que no ho tenen en compte, o al menys no com és degut.

El nostre professor de Didàctica General, Carles Monclús, ens ha proposat una activitat: consisteix a determinar, en grups, quina és la millor forma d'organització de l'espai dintre de la nostra pròpia classe a la Universitat de València.

Nosaltres hem pensat que la classe ideal pel que fa a l’organització de l’espai, segons els nostre grup, és en forma de U, encara que l’espai de l'aula és molt limitat per a tanta gent que som a classe. 
Finalment, ens hem col·locat en grups d’unes 12 persones, distribuïts de forma vertical, quedant un total de 4 grups, els membres dels quals tots tenen visió a la pissarra i al professor.

Carles ens ha proposat fer un plànol en el que havíem d’organitzar una classe de tercer curs de primària d'uns 25 alumnes i ha quedat així:


FINESTRÓ

ESPAI
LECTURA
BIBLIOTECA


C
A
S
I
L
L
E
R
S
PERXERS
GRUP2
GRUP1
GRUP3
GRUP4
GRUP5
ESPAI TREBALLS
PORTA
TM
P
I
S
S
A
R
R
A
P
R
O
J
E
C
T
O
R


Han sigut unes activitats molt interessants en les quals ens hem adonat de la importància d’una bona organització a les aules per tal que els xiquets i les xiquetes puguen sentir-se còmodes i traure més rendiment. Ens sembla que és una cosa que molts mestres s’haurien de replantejar.


Diversitat a les revistes de joguets

Bon dia, companys i companyes!

Com tothom bé sap... s'acosta Nadal i, els xiquets i les xiquetes, ho saben també. 
És per això que en aquesta època de l'any són molt comunes a totes les cases les revistes que les tendes de joguines reparteixen. Aquestes contenen multitud d'articles amb els quals els xiquets i les xiquetes poden jugar i divertir-se. Donat que a classe també s'ha tractat la qüestió de la diversitat, ens ha paregut interessant compartir aquesta notícia amb tots vosaltres.

Doncs bé, a les revistes sempre hi apareixen xiquetes jugant a nines o posant una llavadora, i xiquets que fan de mecànics o juguen amb espases i vaixells pirates...  Societat sexista des dels inicis de la infància de qualsevol persona? Aquesta és, ni més ni menys, la història d'un catàleg de joguets, el qual pareix ser el primer que comença a entendre el significat d'educar en igualtat i diversitat. Hi apareixen, com podeu observar, imatges promocionant un joc de ferramentes i el supost mecànic és... una xiqueta!! Un nen que es maquilla, un altre que posa una llavadora, un pare que juga a les nines amb la seua filla menuda i... una xiqueta amb síndrome de Down jugant als cotxes de policies.
 Ens pareix una manera magnífica de fer entendre a tots els xiquets i xiquetes d'arreu del món la diversitat i pluralitat de formes de ser i d'actuar, deixant de banda la qüestió merament social del gènere, edat o limitació. Els joguets són lliures i vosaltres, xiquets i xiquetes, també.







El tacte pedagògic

Benvinguts de nou una setmana més! Aquesta setmana, el nostre professor ens ha proposat la lectura d’una part del llibre "El tacto en la enseñanza" de l’autor Van Manen. Aquesta part que llegirem fa referència al tacte pedagògic que les i els mestres tenen amb els seus alumnes a classe o al centre.


El tacte pedagògic d’un mestre o una mestra es manifesta en la seua forma de ser i d’actuar amb els xiquets i les xiquetes; inclou, a més, una sensibilitat de saber quan deixar passar alguna cosa que ocórrega al centre o a l’aula, evitant parlar o intervenir, és a dir, de vegades s’ha d’actuar com si no ens donéssem conta del que realment passa. Com bé diu l’autor, de vegades la millor forma d’actuar és, simplement, no fent-ho.

Postula, a més, que la paciència és de les formes més especials de contenir-se; la defineix com una virtut fonamental que haurien de posseir totes i tots els mestres i els pares i mares dels xiquets. I és que l’adult no sol contenir-se i sempre vol intervenir, i ho fa creient que el que està fent en realitat és ajudar a resoldre la situació, quan el xiquet deuria resoldre-la per ell mateix.

Naturalment, el xiquet vol independitzar-se, créixer i progressar com a persona, de la mateixa manera que ho desitgen els pares i els mestres.

El xiquet aprén a base d’experiències i els mestres i els pares han d’estar oberts a aquesta, és a dir, ha de tractar veure més enllà de la seua visió d’adult. Amb altres paraules, els adults haurien de “posar-se en la pell del xiquet”.

Els mestres deuen estar al costat dels xiquets, sempre, i ajudar-los a que troben per ells mateixos, encara que facilitant-los i mostrant-los nous camins, el món de la consciència, la responsabilitat, la maduresa i la comprensió. Allí seran capaços d’assolir l’èxit.

Que un mestre tinga tacte pedagògic implica, a més, tenir seguretat en les diferents situacions que es presenten a l’aula ja que confia plenament en ell mateix i és capaç de transmetre aquesta confiança i seguretat als seus alumnes. També implica la protecció de la vulnerabilitat d’alguns alumnes, veient qualitats que semblen debilitats, com a positives.


Se’ns explica a classe l’efecte Pigmalió, que afirma que “les expectatives que té un professor de l’alumnat influeix molt en l’aprenentatge”. 
Per exemple, si un/a mestre/auna expectativa alta d’un xiquet o una xiqueta, automàticament li demanarà més. En canvi, si pensa que no poden donar més d’ells mateixos, els tractarà amb més cura, sense tanta exigibilitat. Nosaltres, com a mestres, hem de creure en els nostres alumnes, cosa que no serà possible si no ho fem primerament en nosaltres mateixos.


Situant-nos en el programa del curs d’aquesta assignatura, estem parlant del centre com un espai de vida, és per això, doncs, que se'ns ha proposat la lectura d'aquest magnífic llibre.


dilluns, 13 de novembre del 2017

La importància del joc

Bon dia! Hem vist aquesta imatge al Twitter aquest matí i, com que és interessant, hem decidit compartir-la amb vosaltres.
Tan important és per a un xiquet o xiqueta fer activitats complementàries com jugar. De fet, la vida infantil no pot concebre's sense jocs, doncs jugar és la principal activitat de la infància en la qual els xiquets no dubten en utilitzar tot el temps del que disposen.

Clar està que anant a activitats extraescolars, els nens i les nenes coneixen a nous xiquets i fan noves amistats, tenen l'oportunitat de relacionar-se amb els iguals, eixint de la seua "zona de confort". A més, és una manera de que coneguen noves activitats i descobrisquen nous gustos.

No obstant, el joc és un impuls que també ajuda als xiquets i xiquetes a descobrir, manipular, observar i interpretar el món que ens envolta. Jugant aprenen, a més, a relacionar-se amb la resta, exerciten les seues habilitats i capacitats, i s’aventuren a assumir petits riscs que els ajuden a créixer i a conèixer el nostre entorn.

En ambdós aspectes, s'inicia el sentiment de pertinència en un grup social i sorgeixen amistats. Per aquesta raó, tant les activitats complementàries com els jocs, són fonts d'aprenentatge.

dijous, 9 de novembre del 2017

L'aula, un espai de vida

Hola! Hui parlarem sobre les TIC, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les quals, actualment, tenen un paper molt important perquè ens oferixen molts servicis: la possibilitat de buscar informació, de enviar missatges o un correu electrònic, de descarregar música, de fer compres online, etc.


Vivim en un món en què la tecnologia es troba en tots els àmbits de la nostra societat. L’escola ha d’incorporar tota la tecnologia que afavorisca la formació dels i de les alumnes, transformant la informació i la comunicació en aprenentatge i coneixement.


L’ús de les TIC a l’aula afavorixen l’aprenentatge fent-lo més atractiu i amé. Oferixen la possibilitat d’adaptar els continguts a les necessitats i interessos dels alumnes, a més, facilita la seua comprensió al disposar de recursos molt variats com és el material audiovisual o els programes interactius (per exemple, http://piratepad.net/Z9lxJqCNF0, http://webquestcat.net/ ). Augmenten el dinamisme de la classe ja que l’alumne o alumna pot interactuar, crear recursos i intercanviar experiències. Ajuden a desenvolupar l’autonomia de l’alumnat al disposar de diferents fonts d’informació, fomentant així, l’autoaprenentatge. I l’adquisició de coneixements no es limita a l’aula sinó que continua fora, a la vida quotidiana.


Però l'ús excessiu també presenta inconvenients. Les TIC incrementen la distracció i addicció dels xiquets i xiquetes. A causa de l’excés d’informació, a vegades és complicat saber què font d’informació és més fiable. Per això, el mestre o la mestra deu ajudar al seu alumne o alumna a buscar una informació crítica i objectiva, i aprendre a identificar qual és més útil. Per últim, poden perjudicar el desenvolupament social de l’alumne, és a dir, disminuir la comunicació cara a cara i incrementar l’aïllament i l’individualisme.


En conclusió, l’ús de les TIC a l’aula oferix diverses possibilitats d’enriquir l’àmbit educatiu però s’insisteix en què és molt important ensenyar als i a les alumnes a utilitzar-les correctament, de manera intel·ligent, ètica i responsable, ja que formen part de la vida professional i del entorn social.



En la segona meitat de la classe hem vist una pel·lícula japonesa, «Pensant en els altres», de Toshiro Kanamori.


Els xiquets i xiquetes van a l’escola per a ser feliços junts. Cada dia es lligen cartes escrites pels companys i companyes on escriuen les seues vivències i expressen els seus sentiments davant la classe.
Es reflexiona sobre la mort, una experiència molt dolorosa. El tema del dol a l’escola el vam vore a una conferència del Departament de Psicologia del Desenvolupament de la qual ja vam parlar. La tasca més important d’un mestre o mestra és ensenyar el valor de la vida als seus alumnes.


També es tracta el tema del «bullying», alguns companys menyspreen els altres i el mestre respon "Els amics no es riuen dels amics. Això no són amics". Es veu clarament l’empatia i la camaraderia, el suport entre companys quan el mestre reganya a un company perquè a soles xarra i es riu quan la resta està construint el rai. Cal que citem una frase que diu un xiquet de la classe que ens ha cridat l’atenció "La solució ha de tindre relació amb el problema". Per últim, es fa menció a l’amistat, quan una companya ha de canviar d’escola fan una cançó d’acomiadat, «Brillarem junts».


Aquesta pel·lícula reflexa clarament la concepció de l’aula com un espai de vida. El mestre no veu als xiquets com un objecte a avaluar sinó com persones amb les quals ha d’establir una relació de vida. Aleshores es dóna importància a la individualitat.

dimarts, 7 de novembre del 2017

Escola xilena utilitza tècniques de Freinet

Aprofitant que hem tractat a classe a un dels pedagogs més importants del Segle XX, hem trobat un article sobre una escola de Xile que actualment utilitza les tècniques de Célestin Freinet. Aquesta idea va ser proposada per Iris Mernez, que diu: Aquí los docentes tenemos siempre presente que hay que darle la palabra al niño, para que se pueda expresar".

L’escola disposa d’un hort en el qual els i les alumnes treballen dues hores per setmana dins de la seua jornada escolar. Treballen en equip i tenen unes responsabilitats: els més grans ajuden als menuts, i aquests cuiden l’hort i netegen les conilleres.

L’article va ser publicat el 14 de gener de 2011 i, a més, forma part de la sèrie "Lo mejor de nuestros profesores" que l'Àrea d'Educació de Fundació Xile publica setmanalment al diari "Las Últimas Noticias".


Relacionat amb aquesta notícia, hem de dir que nosaltres, també vàrem tindre un hort rectangular al pati del col·legi on plantaven cebes, tomaques, lletugues, remolatxa… un dia a la setmana. Devíem cuidar-lo, per grups ens repartíem les diverses tasques. Primer vàrem netejar el lloc, després uns llauraven la terra, altres plantaven i altres regaven... també el vam assetjar perquè no passara ningú. Aquesta activitat era molt divertida, perquè vam aprendre molt, a més de valors com la solidaritat i el respecte pels altres i pel medi.

"Escola Freinet"

Hola a tots i a totes! 😊 Hui a classe hem parlat sobre Célestin Freinet (1886-1996), un pedagog francés de la França d’entreguerres, impulsor de mètodes de renovació pedagògica dins del moviment de l'«Escola nova», que va proposar l’expressió lliure dels xiquets i xiquetes. A l’aula va desenvolupar una pedagogia moderna i popular.

El concepte de "renovació escolar" fa referència a una renovació social.

La tècnica de Freinet es basa en textos lliures, correspondència escolar, dibuixos lliures, i també allò que ell denominà «El llibre de la vida», al qual, els xiquets i xiquetes devien narrar les seues vides i la de la classe. Això és útil per a expressar-se espontàniament i democràticament. Aquestes activitats estan basades en un conjunt de principis com són la motivació, l’expressió lliure i la socialització.

La seua obra més representativa és «Tipografia a l’escola» de 1927. («L’imprimerie a l’école»).

Freinet es caracteritza per la seua idea de igualtat entre xiquets i adults, també per la importància de la llibertat i el respecte. Defén que s’ha de donar llibertat al xiquet i xiqueta a l’hora de treballar i prendre les seues pròpies decisions.

Es deduïx que era d’idees esquerranes i socialistes, ja que li van influir els corrents obrers i socialistes de la seua època, per això, volia un canvi social que fóra per al poble. Els textos de Marx, Engels i Lenin van inspirar el seu "materialisme escolar".

A més, els seus ideals i tècniques van ser criticades per la societat i l’església catòlica, ja que s’orientaven més a una escola laica. Va ser traslladat de escola en diverses ocasions fins que va decidir crear l’«Escola Freinet». Per al pedagog, és més important la pràctica que la teoria. De fet, és la forma d’ensenyança que ell dóna en la seua escola.





Al blog del nostre mestre de Didàctica General Carles Monclúshttp://sermestresara.blogspot.com/ hi ha una entrada en la qual es parla sobre les "invariants pedagògiques", i anem a citar algunes que ens han paregut interessants: "Parleu tan poc com pugueu (adreçat als educadors)", "L'ordre i la disciplina són necessaris a classe", "Cal que motivem el treball", "Els castics són sempre un error. Són humiliants per a tots i mai aconsegueixen l'objectiu buscat". Cal dir que es pot trobar el llibre original en francés ací https://www.icem-pedagogie-freinet.org/les-invariants-pedagogiques .


Com a conclusió final, podem afirmar que Célestin Freinet és un dels pedagogs més importants del Segle XX ja que actualment continuen aplicant-se moltes de les seues tècniques en moltes escoles.

diumenge, 5 de novembre del 2017

Utilitzar o no llibres de text


Bona nit a tots/es! Fa una estona estàvem navegant per la xarxa, informant-nos i aprenent sobre temes d'educació, quan de sobte hem trobat un blog anomenat "2 profes en apuros", que el porten dues mestres joves de Barcelona, que són molt a prop de la educació viva i d'aprendre jugant, d'una manera més oberta, deixant que siguen els xiquets els que "demanen" el que volen saber, i fer-ho d'una manera molt més personal, segons el nivell i preferències de la classe. 

Bé, doncs estàvem nosaltres llegint el blog, quan hem vist una entrada molt interessant i actual que reflexiona sobre l'ús dels llibres de text, un tema que hem estat tractant a classe últimament, i que obri molt de debat en l'àmbit educatiu. L'article en qüestió s'anomena "Ningún niño necesita libros de texto", i vos deixem ací un enllaç per a que el pugau vore vosaltres també, i donar-nos la vostra opinió sobre el tema. 

Nosaltres estem completament d'acord amb elles, i sens dubte ho farem aixina en quant tinguem l'oportunitat!

https://www.2profesenapuros.com/ningun-nino-necesita-libros-texto/

dissabte, 4 de novembre del 2017

Finalitats educatives






Navegant per Internet hem trobat un vídeo prou interessant i pràctic sobre les finalitats del sistema educatiu. El vídeo ens mostra que l'escola ens ensenya uns valors personals i socials per a conviure, ens ajuda a gestionar les emocions i els sentiments, a autocontrolar-nos, també ens facilita l'autoaprenentatge i adaptar-nos al canvi perquè desenvolupa la curiositat i les ganes d’aprendre. Ens ajuda a manejar les TIC de manera responsable i racional, a més,  és l'encarregada de transmetre la cultura de la nostra societat i de valorar la llengua com a recurs de comunicació i comprensió de les diferents realitats, i com una autorealització.

A l'escola aprenem a entendre qüestions i a expressar-nos tant per escrit com oralment en diverses llengües (valencià, castellà, anglés, francés...). Cal dir que ens proporciona un pensament lògic i creatiu, una valoració de la sostenibilitat, i un coneixement sobre la nostra salut, el nostre propi cos.

Per últim, ens fa servir de les matemàtiques per resoldre raonadament les diferents situacions quotidianes, i de la música com a connector de tots els aprenentatges.

Escacs en xiquets i xiquetes de 2 anys?


Bona vesprada ! 😁 Vos pengem el següent article d’Educació Infantil publicat al diari «El País» perquè ens ha resultat molt cridaner, ja que la psicòloga i docent Lorena García ha demostrat reeixidament que aplicant el joc dels Escacs en xiquets i xiquetes de 2 anys, el qual és una autèntica innovació, desenvolupen la intel·ligència emocional i cognitiva al mateix temps, resultant molt beneficiós per a ells i elles.
És una nova pràctica d’ensenyament pels xiquets i xiquetes, que els motiva a aprendre, a estar atents sense molt d'esforç, perquè els agrada i no s’avorrixen.

Açò és el que nosaltres busquem, en un futur, aplicar a les nostres classes. Aquest tipus de joc és entretingut i interessant per als nens i nenes, i també per al professorat; i per mitjà d’aquest, poden aprendre tots eixos coneixements i valors que nosaltres, els i les docents volem ensenyar.

A més, és una activitat oberta, i està associada amb el tema que hem tractat a classe, el treball per projectes.

divendres, 3 de novembre del 2017

Aprendre a aprendre

Hola, hola! Com vos ha anat la setmana? Nosaltres, aquesta setmana, hem continuat parlant a classe sobre els llibres de text, i per conéixer més sobre el tema hem llegit un article de Jurjo Torres Santomé, anomenat “Para qué los profesores y profesoras si ya tenemos libros de texto”.
De vegades es diu que el llibre de text lleva la professionalitat al docent, perquè es creu que el treball de mestre/a es prou senzill, ja que “tan sols s'ha de seguir un llibre”. També, en ocasions, es pensa que el llibre és imprescindible.
Treballar o no amb llibres de text és una decisió i treball en equip, canviar les dinàmiques no és prou fàcil.

A més, hem tractat el disseny del currículum, o de planificació, que envolta moltes qüestions com "Que va a fer el professor/a?" o "Com va a organitzar l'aula?".
Encara que de vegades no vegem la importància que té el currículum, és molt necessari, ja que si nosaltres no posem per escrit allò que anem a fer mai podrem revisar-ho i reflexionar sobre allò que hem planificat.
Una planificació és un dret públic al qual qualsevol persona pot accedir, i cal que siga oberta, transparent i discutible, i a més, hem de tenir arguments per a defendre allò que anem a fer. En eixe disseny influïx:
o   El currículum oficial
o   La editorial del llibre de text
o   Els companys docents
o   Les característiques del centre
o   El professorat
La forma o apartats d’un currículum és el de menys, el verdaderament important és la pròpia realitat a l’aula; responent qüestions com "Que estic donant?" o "En classe què farem sobre açò?" on intervenen agents com els alumnes, els companys o el centre.

És imprescindible conéixer en quina mesura nosaltres tenim autonomia per configurar-ho i quins límits tenim, i si ens sentim segurs/es per a plantejar nous mètodes de treball (sense llibre de text), segons les condicions laborals i l’avaluació i el control extern.

Actualment pocs llibres plantegen activitats de tipus obert. Si tots els dies vos limiteu a obrir el llibre, llegir-lo, fer les activitats i corregir-les; la pràctica pedagògica es torna massa rutinària, tant per als xiquets com per al mestre.

Existixen diferents tasques i seqüències d’aprenentatge, que formen el contingut de la pràctica. I per tal de establir una tasca nova i diferent cal tenir en compte com organitzem l’espai, què fa l’alumnat, què fa el professorat, el temps, els mitjans i recursos utilitzats,els continguts.

Per últim però no menys important, hem llegit un altre article de Jurjo Torres Santomé, anomenat “El currículum globalizado o integrado y la enseñanza relexiva”. Hem aprés que una activitat és més educativa quan el alumnat tria si fa una cosa o una altra, també si es porten a classe objectes reals o si és una activitat oberta que permeta que tot el alumnat tinga èxit.
L’objectiu del professor/a és “marejar” als seus alumnes, treballant en paral·lel, fent-los pensar i reflexionar per sí mateixos. I per aconseguir açò es basa en les diferents seqüències didàctiques existents al currículum globalitzat.
El currículum globalitzat busca aconseguir una integració de camps de coneixement i experiència que faciliten una comprensió més reflexiva i crítica de la realitat, transformar el coneixement (“aprendre a aprendre”) i millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge.



Treballant per projectes

Bona vesprada amics i amigues del blog! Aquest quadrimestre a la classe de Didàctica General hem estat treballant en la planificació d'...