Hola! Hui parlarem sobre les TIC, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les quals, actualment, tenen un paper molt important perquè ens oferixen molts servicis: la possibilitat de buscar informació, de enviar missatges o un correu electrònic, de descarregar música, de fer compres online, etc.
Vivim en un món en què la tecnologia es troba en tots els àmbits de la nostra societat. L’escola ha d’incorporar tota la tecnologia que afavorisca la formació dels i de les alumnes, transformant la informació i la comunicació en aprenentatge i coneixement.
L’ús de les TIC a l’aula afavorixen l’aprenentatge fent-lo més atractiu i amé. Oferixen la possibilitat d’adaptar els continguts a les necessitats i interessos dels alumnes, a més, facilita la seua comprensió al disposar de recursos molt variats com és el material audiovisual o els programes interactius (per exemple, http://piratepad.net/Z9lxJqCNF0, http://webquestcat.net/ ). Augmenten el dinamisme de la classe ja que l’alumne o alumna pot interactuar, crear recursos i intercanviar experiències. Ajuden a desenvolupar l’autonomia de l’alumnat al disposar de diferents fonts d’informació, fomentant així, l’autoaprenentatge. I l’adquisició de coneixements no es limita a l’aula sinó que continua fora, a la vida quotidiana.
Però l'ús excessiu també presenta inconvenients. Les TIC incrementen la distracció i addicció dels xiquets i xiquetes. A causa de l’excés d’informació, a vegades és complicat saber què font d’informació és més fiable. Per això, el mestre o la mestra deu ajudar al seu alumne o alumna a buscar una informació crítica i objectiva, i aprendre a identificar qual és més útil. Per últim, poden perjudicar el desenvolupament social de l’alumne, és a dir, disminuir la comunicació cara a cara i incrementar l’aïllament i l’individualisme.
En conclusió, l’ús de les TIC a l’aula oferix diverses possibilitats d’enriquir l’àmbit educatiu però s’insisteix en què és molt important ensenyar als i a les alumnes a utilitzar-les correctament, de manera intel·ligent, ètica i responsable, ja que formen part de la vida professional i del entorn social.
En la segona meitat de la classe hem vist una pel·lícula japonesa, «Pensant en els altres», de Toshiro Kanamori.
Els xiquets i xiquetes van a l’escola per a ser feliços junts. Cada dia es lligen cartes escrites pels companys i companyes on escriuen les seues vivències i expressen els seus sentiments davant la classe.
Es reflexiona sobre la mort, una experiència molt dolorosa. El tema del dol a l’escola el vam vore a una conferència del Departament de Psicologia del Desenvolupament de la qual ja vam parlar. La tasca més important d’un mestre o mestra és ensenyar el valor de la vida als seus alumnes.
També es tracta el tema del «bullying», alguns companys menyspreen els altres i el mestre respon "Els amics no es riuen dels amics. Això no són amics". Es veu clarament l’empatia i la camaraderia, el suport entre companys quan el mestre reganya a un company perquè a soles xarra i es riu quan la resta està construint el rai. Cal que citem una frase que diu un xiquet de la classe que ens ha cridat l’atenció "La solució ha de tindre relació amb el problema". Per últim, es fa menció a l’amistat, quan una companya ha de canviar d’escola fan una cançó d’acomiadat, «Brillarem junts».
Aquesta pel·lícula reflexa clarament la concepció de l’aula com un espai de vida. El mestre no veu als xiquets com un objecte a avaluar sinó com persones amb les quals ha d’establir una relació de vida. Aleshores es dóna importància a la individualitat.
