Aprendre fent

Bona vesprada! Navegant per la xarxa hem trobat un blog amb un article que ens ha paregut prou interesant relacionat amb tot el que hem tractat aquesta setmana a classe i hem decidit compartir-lo ací: http://natibergada.cat/20-idees-clau-per-construir-lescola-del-segle-xxi

Nosaltres estem prou d’acord amb el article perquè encara que és difícil canviar la manera com s’ ensenya des de fa molts anys, és molt necessari provar coses noves si veiem que no ens funciona el sistema tal i com el tenim muntat, i apostar per un nou model d’ensenyament. Potser ens sorprenem positivament i aconseguim que l’escola canvie, però per aconseguir açò es necessita el suport, l’esforç i l’ajuda de tothom.

La educació i les seues paradoxes

Bona vesprada a tots i a totes! 

Aquesta setmana a la classe de Didàctica General hem llegit i debatut sobre el llibre "Frankenstein Educador" de Phillipe Meireu, que reflexiona sobre què vol dir educar i les seues paradoxes.

Os hem penjat unes frases que nos pareixen molt interessants:

• A la pàgina 22: "Daniel Hameline dice "no se ha dado el caso de que un ser humano haya alcanzado el estatus de adulto sin que hayan intervenido en su vida otros seres humanos, estos adultos". Tota la raó, l'infant ha d'estar en contacte amb altres persones, amb adults, per formar-se, perquè li ensenyen a conviure amb uns certs valors i conductes.

• A la pàgina 23: "El niño necesita, ser acogido; necesita que haya adultos que le ayuden a estabilizar progresivamente las capacidades mentales que le ayudarán a vivir en el mundo, a adaptarse a las dificultades con que se encuentre y a construir él mismo, progresivamente, sus propios saberes.".  És a dir, els xiquets i xiquetes naixen sense saber res, per això, necessiten a una persona, un referent en la seua vida, ja siga el seu pare o la seua mare, el mestre o la mestra. Necessiten que algú els guie i els il·lumine el camí, ajudant-los a prendre les decisions correctes. Però també han d'aprendre, equivocar-se i resoldre els conflictes ells mateixos, per a aprendre què és l'important i lo correcte en cada situació de la vida, per construir el seu coneixement, els seus valors...

• A la pàgina 30: "El educador moderno quiere hacer del hombre una obra, su obra." Això vol dir que, l'home vol fer als seus fills a la seua imatge i semblança, perquè siga tot el que ell no ha pogut ser i li'l agradaria haver sigut, o bé, que seguisca els seus passos, i siga com ell o millor. Es pot fer menció al mite de l'educació com fabricació. ("Et vull conforme als meus projectes, et vull per a satisfer el meu desig de crear a algú a la meua imatge i semblança, et vull per a que faces que em senta important, savi, eficaç, un bon pare, mare, ensenyant, et vull per estar segur del meu poder."). 

Altre tema que hem tractat a classe és la Pedagogia. 

La funció de l'educació és que una persona siga capaç de construir-se a sí mateixa com subjecte en el món. 

L'adquisició de nous coneixements suposa reconstruir els sabers que contribueixen al seu desenvolupament.

És important que la persona que va aprendre, vulga fer-ho ja que tot aprenentatge suposa una decisió personal de qui aprén. I nosaltres, els mestres, hem de crear les condicions perquè els xiquets i xiquetes aprenguen. A més, l'educador/a ha de fomentar l’autonomia del subjecte, fer-li pensar i actuar per ell mateix.

L'escola s'ha d'entendre con un espai de vida. El fonament bàsic de la Pedagogia és organitzar l'entorn de manera que el xiquet o xiqueta es trobe motivat. Per això diem que la Pedagogia és praxis.

Per acabar, el nostre mestre Carles Monclús ens va parlar de les diferents racionalitats o perspectives que s'apliquen a l'educació.

La Racionalitat Tècnica defén que els/les bons/es mestres han de regir-se i aplicar el currículum, cadascú amb la seua metodologia per tal que els/les alumnes aprenguen i no hi troben dificultats. Hi haurà tàctiques que funcionen amb uns alumnes i amb altres no, aleshores s'haurà d'aplicar altres mètodes.

A més, la planificació ha de ser concreta; el/la mestre/a ha de marcar els objectius de l'aprenentatge i les competències a complir per l'alumnat. L'avaluació sempre ha de ser objectiva.

La Perspectiva Pràctica sosté que un/a bon/a mestre/a ha de tenir creativitat, intuïció i expressió. També ha de motivar els seus alumnes perquè tinguen il·lusió i ganes d'aprendre. La planificació és oberta i la avaluació és una valoració amb criteris. Cal entendre l'aula com un espai de vida i per això és important la bona convivència. Ací el currículum es considera experiència, i ha de ser examinat tant per docents com per aprenents.

La Perspectiva Crítica diu que un/a bon/a mestre és un/a professional compromés/a amb una societat considerada justa. La realitat és subjectiva per la diversitat d'opinions. I l'activitat educativa ha de conscienciar i alliberar. Quant als continguts, han de ser qüestionats, i llevar aquells que inciten a la discriminació u opressió.

Primera setmana a la Universitat!

Després d'un primer dilluns ple de novetats: nou centre d'estudis, nous companys, nous professors, noves assignatures, ... arribarem el dimarts a la classe de Didàctica General amb molta curiositat pel que allí ens esperaba. Una vegada estavem tots asseguts a la nostra cadira, Carles Monclús, el nostre professor es va presentar, i a diferència dels altres professors ens va proposar realitzar al pati una didàctica de presentació per a que ens coneguerem un poc més. La didàctica va consistir en formar entre tots un gran cercle i dir un per un el nostre nom i una cosa que ens agrada fer, tot alló acompanyat d'un moviment i un soroll característic. Aquesta va ser una activitat perfecta per interactuar amb els nous companys, ja que varem descobrir al grup gent que encara no coneixiem. Al acabar tornarem a pujar a l'aula on parlarem sobre el valor de la educació i la importància dels mestres. Abans d'anar-nos, Carles ens va recomanar diferents artícles sobre la educació: Treballant en grup, És un regal, Mestra per a tota la vida i Saber de mestres, i ens demanà escriure una redacció Què és per a tu un bon mestre?. La següent classe va ser el dijous, i començarem parlant dels artícles que el día anterior ens havia recomanat llegir, i cadascú va destacar d'un d'ells el que li havia cridat més l'atenció. Tot seguit, per parelles varem llegir les redaccions de Què és per a tu un bon mestre? i després en grups elegirem les millors redaccions, que varem llegir en veu alta en classe. També ferem per grups una recopilació de les idees més importants. Aquesta ha sigut una setmana prou intensa, vos esperem la setmana que ve!

Benvinguts a tots i totes a aquesta nova aventura!

Per començar amb bon peu en aquesta nova etapa, crec que el primer que hem de fer és presentar-nos, a nosaltres i al nostre projecte. Som Paula Fabri, Paula Baldrés i Eva Rodríguez, tres companyes estudiants de Magisteri a la Universitat de València. Aquest és el nostre primer any a la Universitat i estem molt il·lusionades i tenim moltes ganes de aprendre més sobre el món de la educació.

Hem creat aquest blog amb la intenció de recollir tot alló que anem aprenent sobre la educació, a classe (sobretot de Didàctica General) i també fora de la Universitat.