La educació i les seues paradoxes

Bona vesprada a tots i a totes! 

Aquesta setmana a la classe de Didàctica General hem llegit i debatut sobre el llibre "Frankenstein Educador" de Phillipe Meireu, que reflexiona sobre què vol dir educar i les seues paradoxes.

Os hem penjat unes frases que nos pareixen molt interessants:

• A la pàgina 22: "Daniel Hameline dice "no se ha dado el caso de que un ser humano haya alcanzado el estatus de adulto sin que hayan intervenido en su vida otros seres humanos, estos adultos". Tota la raó, l'infant ha d'estar en contacte amb altres persones, amb adults, per formar-se, perquè li ensenyen a conviure amb uns certs valors i conductes.

• A la pàgina 23: "El niño necesita, ser acogido; necesita que haya adultos que le ayuden a estabilizar progresivamente las capacidades mentales que le ayudarán a vivir en el mundo, a adaptarse a las dificultades con que se encuentre y a construir él mismo, progresivamente, sus propios saberes.".  És a dir, els xiquets i xiquetes naixen sense saber res, per això, necessiten a una persona, un referent en la seua vida, ja siga el seu pare o la seua mare, el mestre o la mestra. Necessiten que algú els guie i els il·lumine el camí, ajudant-los a prendre les decisions correctes. Però també han d'aprendre, equivocar-se i resoldre els conflictes ells mateixos, per a aprendre què és l'important i lo correcte en cada situació de la vida, per construir el seu coneixement, els seus valors...

• A la pàgina 30: "El educador moderno quiere hacer del hombre una obra, su obra." Això vol dir que, l'home vol fer als seus fills a la seua imatge i semblança, perquè siga tot el que ell no ha pogut ser i li'l agradaria haver sigut, o bé, que seguisca els seus passos, i siga com ell o millor. Es pot fer menció al mite de l'educació com fabricació. ("Et vull conforme als meus projectes, et vull per a satisfer el meu desig de crear a algú a la meua imatge i semblança, et vull per a que faces que em senta important, savi, eficaç, un bon pare, mare, ensenyant, et vull per estar segur del meu poder."). 

Altre tema que hem tractat a classe és la Pedagogia. 

La funció de l'educació és que una persona siga capaç de construir-se a sí mateixa com subjecte en el món. 

L'adquisició de nous coneixements suposa reconstruir els sabers que contribueixen al seu desenvolupament.

És important que la persona que va aprendre, vulga fer-ho ja que tot aprenentatge suposa una decisió personal de qui aprén. I nosaltres, els mestres, hem de crear les condicions perquè els xiquets i xiquetes aprenguen. A més, l'educador/a ha de fomentar l’autonomia del subjecte, fer-li pensar i actuar per ell mateix.

L'escola s'ha d'entendre con un espai de vida. El fonament bàsic de la Pedagogia és organitzar l'entorn de manera que el xiquet o xiqueta es trobe motivat. Per això diem que la Pedagogia és praxis.

Per acabar, el nostre mestre Carles Monclús ens va parlar de les diferents racionalitats o perspectives que s'apliquen a l'educació.

La Racionalitat Tècnica defén que els/les bons/es mestres han de regir-se i aplicar el currículum, cadascú amb la seua metodologia per tal que els/les alumnes aprenguen i no hi troben dificultats. Hi haurà tàctiques que funcionen amb uns alumnes i amb altres no, aleshores s'haurà d'aplicar altres mètodes.

A més, la planificació ha de ser concreta; el/la mestre/a ha de marcar els objectius de l'aprenentatge i les competències a complir per l'alumnat. L'avaluació sempre ha de ser objectiva.

La Perspectiva Pràctica sosté que un/a bon/a mestre/a ha de tenir creativitat, intuïció i expressió. També ha de motivar els seus alumnes perquè tinguen il·lusió i ganes d'aprendre. La planificació és oberta i la avaluació és una valoració amb criteris. Cal entendre l'aula com un espai de vida i per això és important la bona convivència. Ací el currículum es considera experiència, i ha de ser examinat tant per docents com per aprenents.

La Perspectiva Crítica diu que un/a bon/a mestre és un/a professional compromés/a amb una societat considerada justa. La realitat és subjectiva per la diversitat d'opinions. I l'activitat educativa ha de conscienciar i alliberar. Quant als continguts, han de ser qüestionats, i llevar aquells que inciten a la discriminació u opressió.