Aprendre a aprendre

Hola, hola! Com vos ha anat la setmana? Nosaltres, aquesta setmana, hem continuat parlant a classe sobre els llibres de text, i per conéixer més sobre el tema hem llegit un article de Jurjo Torres Santomé, anomenat “Para qué los profesores y profesoras si ya tenemos libros de texto”.

De vegades es diu que el llibre de text lleva la professionalitat al docent, perquè es creu que el treball de mestre/a es prou senzill, ja que “tan sols s'ha de seguir un llibre”. També, en ocasions, es pensa que el llibre és imprescindible.

Treballar o no amb llibres de text és una decisió i treball en equip, canviar les dinàmiques no és prou fàcil.

A més, hem tractat el disseny del currículum, o de planificació, que envolta moltes qüestions com "Que va a fer el professor/a?" o "Com va a organitzar l'aula?".

Encara que de vegades no vegem la importància que té el currículum, és molt necessari, ja que si nosaltres no posem per escrit allò que anem a fer mai podrem revisar-ho i reflexionar sobre allò que hem planificat.

Una planificació és un dret públic al qual qualsevol persona pot accedir, i cal que siga oberta, transparent i discutible, i a més, hem de tenir arguments per a defendre allò que anem a fer. En eixe disseny influïx:

o   El currículum oficial

o   La editorial del llibre de text

o   Els companys docents

o   Les característiques del centre

o   El professorat

La forma o apartats d’un currículum és el de menys, el verdaderament important és la pròpia realitat a l’aula; responent qüestions com "Que estic donant?" o "En classe què farem sobre açò?" on intervenen agents com els alumnes, els companys o el centre.

És imprescindible conéixer en quina mesura nosaltres tenim autonomia per configurar-ho i quins límits tenim, i si ens sentim segurs/es per a plantejar nous mètodes de treball (sense llibre de text), segons les condicions laborals i l’avaluació i el control extern.

Actualment pocs llibres plantegen activitats de tipus obert. Si tots els dies vos limiteu a obrir el llibre, llegir-lo, fer les activitats i corregir-les; la pràctica pedagògica es torna massa rutinària, tant per als xiquets com per al mestre.

Existixen diferents tasques i seqüències d’aprenentatge, que formen el contingut de la pràctica. I per tal de establir una tasca nova i diferent cal tenir en compte com organitzem l’espai, què fa l’alumnat, què fa el professorat, el temps, els mitjans i recursos utilitzats, i els continguts.

Per últim però no menys important, hem llegit un altre article de Jurjo Torres Santomé, anomenat “El currículum globalizado o integrado y la enseñanza relexiva”. Hem aprés que una activitat és més educativa quan el alumnat tria si fa una cosa o una altra, també si es porten a classe objectes reals o si és una activitat oberta que permeta que tot el alumnat tinga èxit.

L’objectiu del professor/a és “marejar” als seus alumnes, treballant en paral·lel, fent-los pensar i reflexionar per sí mateixos. I per aconseguir açò es basa en les diferents seqüències didàctiques existents al currículum globalitzat.

El currículum globalitzat busca aconseguir una integració de camps de coneixement i experiència que faciliten una comprensió més reflexiva i crítica de la realitat, transformar el coneixement (“aprendre a aprendre”) i millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge.