Hola, hola! Com aquesta setmana ha tingut lloc la II Setmana d'activitats complementàries a la Facultat de Magisteri, el dimarts no vàrem tindre classe de Didàctica, però el dijous la aprofitarem al màxim. Hem continuat treballant altra part del llibre "El tacto en la enseñanza", de l'autor Van Manen, com la setmana passada.
Aquest llibre ens ha fet reflexionar molt sobre la importància real que té el tacte en el tractament que tenim, nosaltres, els mestres, amb els xiquets.
És important que els i les mestres tinguen tacte amb tots i totes els alumnes per igual, sàpien identificar quan un xiquet o xiqueta té problemes, i tractar d'ajudar-li, ficant-se en la seua pell i escortar-li, ja que, de vegades, el mestre o la mestra és l'única via d' eixida que tenen.
És important que els i les mestres tinguen tacte amb tots i totes els alumnes per igual, sàpien identificar quan un xiquet o xiqueta té problemes, i tractar d'ajudar-li, ficant-se en la seua pell i escortar-li, ja que, de vegades, el mestre o la mestra és l'única via d' eixida que tenen.
A nosaltres ens ha agradat molt aquest fragment del text, ja que pensem que fa un resum del principal contingut:
“El tacto pedagógico sólo puede funcionar cuando los ojos y los oídos del pedagogo buscan de una forma afectiva y receptiva el potencial del niño/a, e intenta saber hasta dónde puede llegar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada